skip to main |
skip to sidebar
Constantment vivim la desesperant pèrdua de cases amb un alt valor estètic i característic. Aquest cas és el de la ja enderrocada casa del Carrer Jaume Isern, d'un arquitecte mataroní, el qual no recordo el nom i l'estic buscant, i que també té altres obres emblemàtiques per Mataró que de moment viuen una altra sort. Estem parlant de la casa aïllada situada també al carrer Isern, on s'ubica el restaurant New Boheme, i de la casa amb uns balcons correguts similars als que es veuen a la imatge, de color en aquest cas verd, al Carrer de la Riera, just davant de l'escola Valldemia.
És una llàstima perdre un dels pocs exemples a la nostra ciutat del que podriem anomenar un alegre mescla entre el neoclàssic academicista, la neteja d'ornamentació a l'estil Adolf Loos i inclús una petita incursió als nous estils internacionals, amb una petita reflexió tipus Hans Sharoun i la seva metàfora o al·legoria de la casa i el vaixell transatlàntic, el també anomenat Paquebot. La finor d'aquest arquitecte es pot apreciar inclús en la reixa, seguint el mateix estil de colors que la façana, el grana i el blanc, i on una composició que recorda aquells quadres Mondrians de l'inspirador DeStijl holandés, que a mi em fan recordar una casa de Rietveld a Utrecht, on el mínim detall està cuidat amb exquisida delicadesa.
Sens dubte dins del solar que ens deixa el pobre cadàver d'aquesta meravella de casa i veurem florir un "estupendu" bloc de pisos, sense cap encant i cap gràcia. El mateix camí que segueix la ciutat, el que ens fan recòrrer els seus governants.
Constantment vivim la desesperant pèrdua de cases amb un alt valor estètic i característic. Aquest cas és el de la ja enderrocada casa del Carrer Jaume Isern, d'un arquitecte mataroní, el qual no recordo el nom i l'estic buscant, i que també té altres obres emblemàtiques per Mataró que de moment viuen una altra sort. Estem parlant de la casa aïllada situada també al carrer Isern, on s'ubica el restaurant New Boheme, i de la casa amb uns balcons correguts similars als que es veuen a la imatge, de color en aquest cas verd, al Carrer de la Riera, just davant de l'escola Valldemia.
És una llàstima perdre un dels pocs exemples a la nostra ciutat del que podriem anomenar un alegre mescla entre el neoclàssic academicista, la neteja d'ornamentació a l'estil Adolf Loos i inclús una petita incursió als nous estils internacionals, amb una petita reflexió tipus Hans Sharoun i la seva metàfora o al·legoria de la casa i el vaixell transatlàntic, el també anomenat Paquebot. La finor d'aquest arquitecte es pot apreciar inclús en la reixa, seguint el mateix estil de colors que la façana, el grana i el blanc, i on una composició que recorda aquells quadres Mondrians de l'inspirador DeStijl holandés, que a mi em fan recordar una casa de Rietveld a Utrecht, on el mínim detall està cuidat amb exquisida delicadesa.
Sens dubte dins del solar que ens deixa el pobre cadàver d'aquesta meravella de casa i veurem florir un "estupendu" bloc de pisos, sense cap encant i cap gràcia. El mateix camí que segueix la ciutat, el que ens fan recòrrer els seus governants.
