dimarts, 9 de març del 2010

El drama del teatre

Falta un mes i escaig per a la reobertura del Teatre Monumental després de més de mig any d'obres. La ciutat ha estat tot aquest temps sense programació teatral pública i, pel que sembla, ningú s'ha escandalitzat. Durant anys s'ha reivindicat la construcció d'una sala de teatre que doni cabuda a tot tipus de formats teatrals i l'IMAC ha hagut de fer un estudi per assabentar-se'n que és un equipament prioritari per a la ciutat. I és ara, un cop acabades les obres, que surt a la llum que ja hi ha una possible ubicació per a construir un nou teatre a Mataró. El triangle d'equipaments situat al barri d'Els Molins acollirà unes instal·lacions que substituiran les piscines municipals i el pavelló Josep Mora, essent aquests enderrocats juntament amb el Velòdrom per tal de situar-hi, en el seu lloc, un teatre de nova creació en contacte amb el Parc Central. Així doncs, es posen sobre la taula algunes incògnites que caldrà veure com acaben resolent-se: diversos equipaments i una oferta cultural es troben en el punt de mira.

La clau és en una operació urbanística, un intercanvi de cartes, i es que ja fa anys que es reclama una sortida per a la desnortada sala Monumental, resultat d'una reforma inacabada de l'antic cinema del mateix nom reconvertit en teatre. El primer tempteig va ser en l'època del regidor d'IC-V Jaume Graupera, es plantejava l'enderroc del Monumental per fer-hi habitatges i la seva reubicació dins el sector del camp de futbol del CE Mataró i el Pavelló Josep Mora, opció descartada per la inestabilitat de l'entitat esportiva i per la defenestració del citat regidor. A principis d'aquest any s'insistia de nou en la intenció d'ubicar el nou teatre en l'entorn del Parc Central i a finals de febrer ja es va consolidar un emplaçament, generant certa controvèrsia. L'aposta consisteix en el trasllat d'equipaments municipals: la Piscina i el Velòdrom pel nou teatre. No sembla a priori una mala jugada, tot i això sorprèn en el moment en que es fa: poc temps abans de la reobertura del Monumental.

I es que és el futur d'aquests equipaments i la seva gestió el que preocupa, així com el destí dels entorns urbans on es troben. En primer lloc cal deixar clar l'objectiu: construir una sala transformable només per a teatre enlloc d'un equipament polivalent per a tot tipus d'activitat. No obstant, aquesta nova sala no servirà de res si no ve recolzada d'una autèntica programació teatral de qualitat i per la conseqüent fidelització del públic mataroní, tot deixant de banda la improvitzada gestió cultural de l'IMAC. A més, és necessari replantejar la funció d'un obsolet Monumental que podria retornar al seus orígens, enderrocar-lo després de gastar-se tants diners en reformes no sembla una bona idea. Per últim, la localització estratègica d'aquests equipaments -La Riera, Parc Central i Molins- els fa elements primordials per la ciutat, unes últimes oportunitats, per a produir espais de veritable interès, que no haurien de ser desaprofitades.

Capgròs
Notícia 16-10-2.009: IMAC i entitats estudien quin equipament necessita Mataró
Notícia 17-02-2.010: El Triangle-Molins tindrà dos pavellons, una piscina i aparcament soterrat
Opinió de Vern Bueno: Els pegats del Monumental


dijous, 14 de gener del 2010

Can Fàbregas i de Caralt

Se n'ha escrit molt ja sobre aquest tema, però fa temps que em ronda pel cap opinar sobre aquest procés. Assistim a un nou episodi de fets consumats per part de l'Ajuntament de Mataró, m'explico:

El Corte Inglés, gran cadena comercial, es troba en ple procés d'expansió pel territori de l'estat, han obert i es troben en procés centres a Sabadell, Girona, Badalona... i com no, també interessava arribar a Mataró. La nostra ciutat és ben bé en un lloc clau al nord de Barcelona (ni massa aprop ni massa lluny d'ella) i enclavada en l'encreuament del litoral mediterrani amb l'interior del país (Granollers i Vic). Es troba dis una àrea d'influència d'uns 400.000 habitants. És evident que una companyia com aquesta tingui interés en disposar d'un centre aquí per la seva alta rentabilitat. Fins aquí tot clar.

Què passa quan una companyia d'aquest tipus s'interessa per una ciutat? Doncs que al consistori de torn se li obren els ulls perquè hi veu una manera d'alleugerir la taxa d'atur, reflotar el comerç local i una important font d'ingressos a base d'impostos. L'ajuntament va apostar en el seu dia per permetre l'arribada de la "locomotora" d'El Corte Inglés i va decidir fer-la entrar per la porta gran, és a dir, el més cèntric possible, a l'estil Plaça Catalunya de Barcelona. Evidentment tot justificat en base a estudis i plans, consultables públicament i amb processos de participació ciutadana, tot hi que es trobi tot decidit. Can Fàbregas era ja aleshores en el punt de mira.

Al 2.006 l'ajuntament va intentar descatalogar la fàbrica per tal d'enderrocar-la, calia un espai lliure per la "locomotora". Es considerava que no tenia "aquell valor" que van s'hi va observar quan es va introduir en el catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat l'any 1.999. Amb unes eleccions properes i amb una mesura impopular, l'ajuntament va retirar la descatalogació, però va continuar amb la idea de "la fàbrica fora". Només calia trobar una altra solució: la idea era reconstruir-la en una cantonada propera, tot utilitzant alguns ornaments originals. Després de les crítiques per "pessebristes", va arribar la paraula "trasllat", ometent allò que en arquitectura s'anomena "entorn urbà", on un edifici es projecta segons el lloc on es troba. Es faria el que calgués per aconseguir el propòsit final, un solar lliure fantàstic perquè s'instal·li El Corte Inglés.

L'ajuntament mai ha tingut en compte un altre emplaçament i sempre ha considerat que la cohexistència fàbrica-centre comercial era impossible. Ja no és només l'error que suposa enderrocar-traslladar patrimoni, sinó que tot sembla indicar que aquest desmuntatge i emmatgenament no és un altre cosa que una cortina de fum, una excusa per tal de que d'aquí a un anys, quan tothom se n'hagi oblidat del tema, resulti que les peces "es troben en mal estat" i no es pugui reconstruir. Resultat: de nou ho han aconseguit, "la fàbrica fora".

Imatges extretes de les webs Salvem Can Fàbregas i de l'Ajuntament de Mataró.