El Cort
e Inglés, gran cadena comercial, es troba en ple procés d'expansió pel territori de l'estat, han obert i es troben en procés centres a Sabadell, Girona, Badalona... i com no, també interessava arribar a Mataró. La nostra ciutat és ben bé en un lloc clau al nord de Barcelona (ni massa aprop ni massa lluny d'ella) i enclavada en l'encreuament del litoral mediterrani amb l'interior del país (Granollers i Vic). Es troba dis una àrea d'influència d'uns 400.000 habitants. És evident que una companyia com aquesta tingui interés en disposar d'un centre aquí per la seva alta rentabilitat. Fins aquí tot clar.Què pass
a quan una companyia d'aquest tipus s'interessa per una ciutat? Doncs que al consistori de torn se li obren els ulls perquè hi veu una manera d'alleugerir la taxa d'atur, reflotar el comerç local i una important font d'ingressos a base d'impostos. L'ajuntament va apostar en el seu dia per permetre l'arribada de la "locomotora" d'El Corte Inglés i va decidir fer-la entrar per la porta gran, és a dir, el més cèntric possible, a l'estil Plaça Catalunya de Barcelona. Evidentment tot justificat en base a estudis i plans, consultables públicament i amb processos de participació ciutadana, tot hi que es trobi tot decidit. Can Fàbregas era ja aleshores en el punt de mira.
Al 2.006 l'ajuntament va intentar descatalogar la fàbrica per tal d'enderrocar-la, calia un espai lliure per la "locomotora". Es considerava que no tenia "aquell valor" que van s'hi va observar quan es va introduir en el catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat l'any 1.999. Amb unes eleccions properes i amb una mesura impopular, l'ajuntament va retirar la descatalogació, però va continuar amb la idea de "la fàbrica fora". Només calia trobar una altra solució: la idea era reconstruir-la en una cantonada propera, tot utilitzant alguns ornaments originals. Després de les crítiques per "pessebristes", va arribar la paraula "trasllat", ometent allò que en arquitectura s'anomena "entorn urbà", on un edifici es projecta segons el lloc on es troba. Es faria el que calgués per aconseguir el propòsit final, un solar lliure fantàstic perquè s'instal·li El Corte Inglés.
L'ajuntament mai ha tingut en compte un altre emplaçament i sempre ha considerat que la cohexistència fàbrica-centre comercial era impossible. Ja no és només l'error que suposa enderrocar-traslladar patrimoni, sinó que tot sembla indicar que aquest desmuntatge i emmatgenament no és un altre cosa que una cortina de fum, una excusa per tal de que d'aquí a un anys, quan tothom se n'hagi oblidat del tema, resulti que les peces "es troben en mal estat" i no es pugui reconstruir. Resultat: de nou ho han aconseguit, "la fàbrica fora".Imatges extretes de les webs Salvem Can Fàbregas i de l'Ajuntament de Mataró.
