Mataró, molt de totxo i poca cultura

Ja fa un mes i mig vaig veure penjat aquest cartell a l'Atzucac. Va ser per l'accidentat, a la vegada que reivindicatiu, Carnestoltes d'aquest any 2008, del qual no n'he fet cap comentari per haver-hi entrat per la porta del darrere i no ser-ne un gran coneixedor. Aquesta pancarta descriu i resumeix amb 5 frases la crua realitat que viu la nostra ciutat, del qual en sóc totalment crític tant des d'aquest blog com en persona. Quin n'és el motiu que està propiciant aquest fet és una pregunta difícil i l'únic que se m'ocorre dir en una frase és que en són molts i que tots ells s'han anat succeïnt des de ja fa uns quants anys.

Des de que vaig veure aquest cartell han passat dos fets rellevants en l'àmbit cultural de la ciutat i relacionats amb dues entitats "focus". Són el tancament de dos locals emblemàtics, Robafaves (Jove) i Arcàdia Café Cultural. Cadascún per motius diferents, però tots dos incideixen en la ferida cultural que viu Mataró en el present. Per una banda Robafaves Jove tanca pel fet de que la seva oferta no és complementària amb una altra comerç de la cooperativa, Actua associats amb Abacus, sinó tot el contrari, Actua se n'ha endut el mercat. No oblidem, però, que Actua no acaba de ser un establiment rentable, o si més no, no està explotant tot el seu potencial. Des del meu punt de vista subjectiu i arquitectònic, no és només l'atracció del propi negoci (Fnac hauria estat una atracció per sí sola) sinó que hi ha també un tema de comfortabilitat i d'accés que no està ben resolt en el propi projecte. La previsió, per part de Robafaves, brilla per la seva absència.

L'altra local, i sentint-ho molt, és l'Arcàdia. Racó de gent "progre", "alternativa" però snobs, i d'aquells que el trobàvem un local amb un caliu com no n'hi ha a la ciutat. Lloc d'acullida de proposes artístiques de Mataró i rodalies, es perd com a patrimoni, en aquest cas efímer, empetitint així les possibilitats d'expressió i mostra cultural. D'altra banda és cert el que deien els artífegs d'Arcàdia (Gustavo, Joan, Andreu i David) en una entrevista a Tot Mataró que "malament estaria Mataró si l'Arcàdia fos indispensable". Cal passar pàgina, donar lloc a noves experiències i que s'agafi el relleu, cal, en definitiva, plantar cara i produir cultura des de les noves generacions.

Notícia a Capgrós: http://www.capgros.com

Carta oberta dels socis d’Arcàdia: http://www.arcadia.coop/

La imatge de l'Arcàdia s'ha extret de la web d'Arcàdia Café Cultural.

La presó de Mataró

Fa poc vaig intentar entrar a l'edifici de l'antiga Presó de Mataró, ja que m'interessava per tal de realitzar un treball sobre rehabilitació i tractament de patologies en construccions antigues, requerit per una assignatura de l'escola d'arquitectura. Em va ser impossible, d'entrada per la poca predisposició per part de l'administració per tal de poder accedir-hi que va resultar al final amb un permís d'accés, això sí, calia posar-se d'acord amb l'extensa xarxa d'agrupacions, associacions, tallers, confraries, etc que posseixen parcel·letes d'aquesta mostra única d'arquitectura penal amb planta en semicercle, una característica realment particular, i per cert creada pel que fou el primer director de la mencionada Escola d'Arquitectura de Barcelona: Elies Rogent.

Molts cops hi havia passat per davant i realment sempre m'havia atret la seva solidesa i la curiosa forma circular en que es resol el darrere, amb l'acabament també semicircular de la coberta. Va ser el fet d'observar-lo com a estudiant d'una assignatura de restauració el que va propiciar veure l'edifici amb uns altres ulls. Aquest nou punt de vista em va fer fixar-me en la quantitat d'esquerdes i humitats que acumul·la en la seva façana, d'altra banda lògiques al ser produïdes pel pas del temps.

Tot hi això, no entenc la tardança i la falta de cura en el que es troba en l'actualitat aquest edifici, degudament catal·logat i amb un pla de remodelació que l'inclou dins del conjunt del Pati del Café Nou i inclús que es preveu relacionat amb la Sala Cabañes. Quan de temps haurà de passar fins que es remodeli l'edifici? És l'ús actual, el d'hotel d'entitats, l'apropiat per un edifici únic del qual podriem estar gaudint-ne una major part dels ciutadans? No podem trobar un ús més adient i traslladar l'actual a altres edificis menys cèntrics o amb un valor patrimonial menor? Quantes naus antigues no es podrien beneficiar d'una restauració i d'un nou ús com a llocs d'acollida d'activitats i entitats? Les respostes són sempre complicades en el cas mataroní, és més probable que caigui pel seu propi envelliment i posteriorment quedi com un magnífic solar edificable amb una futura placa que digui "Aquí hi hagué la Presó de Mataró".