La Bouwkunde de Delft s'incendia

Aquests dos dies han sigut molt dolents per a mi. Un incendi ha reduït en unes simples ruïnes un espai que em va acompanyar durant un any de la meva vida: La Facultat d'Arquitectura de la Techinsche Universiteit de Delft (TU Delft, als Països Baixos). El foc es va originar en una màquina de café a la sisena planta i s'ha propagat planta avall fins a arribar a col·lapsar part de l'ala nord de la torre, caient a sobre del sòcul de l'edifici. La pèrdua és considerable, ja no des d'un punt de vista sentimental, per ser un espai que ja no tornaré a recorrer mai més, sinó que a més és una desgràcia per tot el material tant valuós que s'ha perdut, pels estudiants que s'han quedat sense els seus treballs i sense el seu espai vital i per la pena que suposa la desaparició d'una obra tant brillant i bonica com era aquest edifici projectat, com la majoria del campus de la TU Delft, per Van de Broek i Bakema, dos grans arquitectes holandesos que formaven part de l'anomenat Team X.

Es tractava d'un edifici auster com pocs, però que aconseguia un equilibri molt harmoniós entre la claror i la calidesa, creant autèntics espais de treball i reunió, tant necessaris en el desenvolupament dels treballs de la carrera d'arquitectura. L'escola comptava amb múltiples espais de gran qualitat ambiental, dobles espais generosos, amplis halls, patis interiors de triple alçada, modernes aules informàtiques, una impressionant sala de maquetes amb un espai d'eines perfectament equipat, un auditori excel·lent, per no parlar del gran manteniment i cura que tenen els holandesos dels edificis, on a mi personalment m'impressionaven la netedat i higiene dels banys, d'una impecable blancor.

Cal destacar en la llista de pèrdues la valuosa col·lecció de llibres i revistes amb que contava la biblioteca, que encara no es sap si es podrà recuperar, a més a més de part d'una col·lecció de cadires i dibuixos de diversos arquitectes del segle XX, en que es comptaven models de Le Corbusier, Frank Lloyd Wright o Rietveld, que es preparaven al hall per ser exposades a partir d'avui, tot hi que en gran part ha pogut esser recuperat pels 185 bombers que han treballat en les tasques d'extinció de l'incendi, el més important que hi ha hagut mai en una universitat holandesa segons el que va pronunciar dimecres en una visita al lloc del sinistre el ministre d'educació holandés Ronald Plasterk, que també ha promés la represa de les classes a partir del dia 19 de maig en uns barracons provisionals. Desapareix un edifici-escola exemplar, un autèntic exercici per apendre bona arquitectura, però pels que l'hem viscut aquest es mantindrà en la nostra memòria arquitectònica.

Enllaços
Web oficial TU Delft Bouwkunde
Notícia a De Volkscrant (en holandès)
Notícia a Dutchnews (en anglès)
Notícia a NU.nl i fotogaleria (en anglès)
Notícia a El País (en castellà)
Les tres primeres imatges són pròpies i les dues últimes són extretes de Flickair

Desplanificació urbanística

Passejant per la ciutat ens adonem que aquesta, com la majoria de poblacions, és una ciutat feta de retalls. Per una banda trobem racons més propis de vil·les medievals i que s'han aturat en el temps, per una altra, grans avingudes que donen una viva imatge d'urbanitat i modernitat, una altra de carrers més propis de pobles del sud de la península, i així fins a poder comptar més d'un centenar de peces diferents que conformen el puzzle mataroní. Per proximitat m'agradaria fixar-me en el meu barri: Rocafonda. Aquest barri de la ciutat, on es concentra gran part de la immigració i on existeix la densitat de població més alta, es denota una manca d'acabament, donant lloc a la seva imatge descuidada, sobretot pel que fa els seus límits, mai resolts i amb una falta de planejament al respecte.

Em vull centrar en un punt que em crida especialment l'atenció, la cruïlla de l'avinguda del Perú amb l'avinguda d'Amèrica. Una confluència amb uns noms tant potents que bé es mereixeria ser un punt on parari l'atenció i dissenyar-lo des de l'urbanisme clàssic compositiu, però s'està produïnt just el contrari, hi ha una total arbitraritat en la creació de l'espai i en la imatge conjunta de les peces donant lloc a una pobra entrada pel barri, el qual compta ja amb una inmerescuda mala fama. A la cobertura precipitada i mal executada de l'antic Desvio, duta a terme en temps de l'alcalde franquista Crespo, es va sumar la construcció de dos nous barris durant principis de la segona meitat del segle XX: L'Esperança i la Ciutat Jardí, tots dos situats just en les cantonades oposades, creant una particular situació de damero urbà.

La finalització de la cantonada, durants els anys 80, no va ser massa més lluïda, per bé que es va fer amb construccions molt més pròpies del context urbà amb el que ens trobem, per una banda amb un edifici d'habitatges convencionals i per l'altra amb un dels millors edificis d'habitatges que s'ha dissenyat a la ciutat, el bloc plurifamiliar de dúplexs projectat per I. Molsosa i M. Torres (1986). Aquesta divergència entre les diferents cantonades, coincidint 4 tipus d'alçades diferents i 4 concepcions de cantonada, fa d'aquest un punt on el vianant se n'adona de la falta de continuïtat urbana. A més, actualment es suma la falta de previsió estètica en la planificació de l'Avinguda Amèrica on, a l'alçada de Ciutat Jardí, el costat muntanya concentra blocs aïllats i el costat mar petites cases que són sistemàticament enderrocades per construir-hi prominents volums residencials, ocupant especulativament la màxima edificabilitat possible i apareguent com una sèrie de lletjos bolets enverinadors en aquest bosc tant pintoresc anomenat Avinguda Amèrica.